INDUSTRIALITZACIÓ
TREBALL FET PER:
Ariadna Pascual
Javi Garcia
Cynthia Lledó
sábado, 7 de febrero de 2009
Industrialització
Gràcies a la industrialització el món va cambiar social i econòmicament.
En el segle XVIII s'inicia a Europa (Gran BRetanya) un procés de canvi econòmic que es diu revolució industrial. Aquest canvi produirà la desaparició de la societat tradicional controlada per la noblesa i l'aparició de la societat moderna, és un canvi que condueix a una societat des d'una economia agrícola tradicional fins a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats per a fabricar béns a gran escala.
Revolució industrial s'utilitza per a dir els canvis que es van produir en Anglaterra durant aquest període.
L'expansió del procés industrialitzador
La Revolució Indiustrial després d'inicirar-se a Anglaterra es va expandir a França, Bèlgica, Alemanya i els Estats Units que van experimentar processos semblants al de Anglaterra.
A finals del segle XIX es va expandir també a Suècia i Japó.
Algunes de les característiques del món abans de la industrialització són:
I les característiques del món després de la Industrialització
Les conseqüències socials i economiques van ser:
Economicament van apareixer grans classes socials, la burgesia substitueix la noblesa (controla l'economía i la política) i els obrers son el traballadors de les fàbriques.
Socialment els camp deixa de ser el principal medi economic, apareix el liberalisme económic, les ciutats son el centre de la vida económica, hi ha concentració industrial i apareixen empreses anomenades Societats Anònimes ( SA ).
En el segle XVIII s'inicia a Europa (Gran BRetanya) un procés de canvi econòmic que es diu revolució industrial. Aquest canvi produirà la desaparició de la societat tradicional controlada per la noblesa i l'aparició de la societat moderna, és un canvi que condueix a una societat des d'una economia agrícola tradicional fins a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats per a fabricar béns a gran escala.
Revolució industrial s'utilitza per a dir els canvis que es van produir en Anglaterra durant aquest període.
L'expansió del procés industrialitzador
La Revolució Indiustrial després d'inicirar-se a Anglaterra es va expandir a França, Bèlgica, Alemanya i els Estats Units que van experimentar processos semblants al de Anglaterra.
A finals del segle XIX es va expandir també a Suècia i Japó.
Algunes de les característiques del món abans de la industrialització són:
- Societat basada en l'agricultura.
- Pocs nuclis urbans.
- Comerç poc desenvolupat.
- Els transports son poc desenvolupats
- Indústria artesanal i poca productivat.
- Poca inversió en tecnologia.
- Utilització de mà d'obra, animals i fonts d'energia renovables.
- Natalitat i mortalitat altes.
- Crisi demogràfica.
- Societat estamental controlada per les classes privilegiades.
- No igualtat davant la llei.
- Predomini de la religió.
I les característiques del món després de la Industrialització
- Aparició de la indústria.
- Creixement industrial.
- Desenvolupament del comerç.
- Desenvolupament dels transports.
- Aplicació de màquines i millora de la productivitat.
- Ganes d'obtenir beneficis en tecnologia.
- Utilització de carbó i de la màquina de vapor.
- Poca mortalitat i creixement poblacional.
- Millora en la higiene i la medicina.
- Sorgeix la burguesia.
- Igualtat davant la llei.
- Liberlalisme econòmic.
Les conseqüències socials i economiques van ser:
Economicament van apareixer grans classes socials, la burgesia substitueix la noblesa (controla l'economía i la política) i els obrers son el traballadors de les fàbriques.
Socialment els camp deixa de ser el principal medi economic, apareix el liberalisme económic, les ciutats son el centre de la vida económica, hi ha concentració industrial i apareixen empreses anomenades Societats Anònimes ( SA ).
Factos pels cuals es va iniciar la revolució a Anlgaterra
Factors que van possibilitar que la revolució industrial s'iniciés a Anglaterra
La Revolució Industrial es va originar a Anglaterra perquè aquest país estava preparat per a generar un impuls industrial perquè posseïa: Una agricultura pròspera: va haver millores en el treball agrícola que van permetre la disponibilitat de mà d'obra i va provocar un excedent agrícola. Un sector de manufactura desenvolupat: va haver un avenç en la tecnologia: es van desenvolupar les màquines: van sorgir màquines a partir d'innovacions senzilles que es van realitzar en màquines simples ja existents; va haver noves fonts d'energia perquè les màquines en les fàbriques funcionin. Amb aquesta innovació en la maquinària van sorgir les fàbriques on treballaven obrers en dolentes condicions en la seva majoria sota una estricta supervisió empresarial. Un important comerç d'ultramar: es van conformar grans mercats nacionals i internacionals que va permetre comptar amb consumidors per als productes manufacturats a les fàbriques. També van millorar els mitjans de transports. Un govern que va donar la innovació tecnològica i el desenvolupament de les indústries.
ESQUEMES:
La Revolució Industrial es va originar a Anglaterra perquè aquest país estava preparat per a generar un impuls industrial perquè posseïa: Una agricultura pròspera: va haver millores en el treball agrícola que van permetre la disponibilitat de mà d'obra i va provocar un excedent agrícola. Un sector de manufactura desenvolupat: va haver un avenç en la tecnologia: es van desenvolupar les màquines: van sorgir màquines a partir d'innovacions senzilles que es van realitzar en màquines simples ja existents; va haver noves fonts d'energia perquè les màquines en les fàbriques funcionin. Amb aquesta innovació en la maquinària van sorgir les fàbriques on treballaven obrers en dolentes condicions en la seva majoria sota una estricta supervisió empresarial. Un important comerç d'ultramar: es van conformar grans mercats nacionals i internacionals que va permetre comptar amb consumidors per als productes manufacturats a les fàbriques. També van millorar els mitjans de transports. Un govern que va donar la innovació tecnològica i el desenvolupament de les indústries.
ESQUEMES:
Sectors industrials impulsors de la revolució
Sectors industrials impulsors de la revolució industrial
La industria textil
La indústria tèxtil va ser la primera en desenvolupar-se. De fet la producció de teles era des de feia segles una important activitat econòmica a Gran Bretanya, tant de teixits elaborats a partir de llana com, més modernament, de cotó. Part important d'aquesta producció era exportada sent Gran Bretanya un dels majors productors tèxtils del món des de dècades abans d'iniciar-se la completa industrialització del sector. Bona part d'aquesta producció es basava en el cridat Sistema Domèstic. Precisament la industrialització significarà el pas progressiu de la producció artesanal en l'àmbit domèstic mitjançant la utilització d'eines o màquines molt senzilles a la producció en grans fabriques amb desenes de telers moguts amb energia hidràulica o per mitjà de màquines de vapor.
En 1733 John Kay va patentar un teler amb llançadora volant que permetia duplicar la capacitat de teixit dels artesans anglesos. Si ja abans eren necessàries cinc o sis persones filant per a mantenir ocupat a un teixidor amb els nous telers va augmentar de manera notable la demanda de fil.
La mecanització del filat aviat va posar de manifest els seus avantatges i, tot i que molts treballadors observaven les noves màquines amb desconfiança i van iniciar les primeres protestes obreres,perque pensaven que els treien els seus llocs de treball; en els últims vint anys del segle XVIII s'emprenguessin intents per mecanitzar altres labors tèxtils com el teixit.
La industria siderurgica
La indústria siderúrgica és amb la tèxtil bàsica per a entendre la industrialització de Gran Bretanya. El desenvolupament d'aquest sector és posterior al tèxtil. La siderúrgia era ja des de feia segles una important activitat a Gran Bretanya, encara que el seu futur estava amenaçat per la progressiva escassesa de carbó vegetal: el creixent ús domèstic de fusta, la construcció de les flotes i la pròpia siderúrgia estaven a punt d'acabar amb els boscos britànics.
El ferro resultant era d'escassa qualitat, però al llarg del segle es van anar introduint millores que milloraran la seva qualitat i desplaçarà l'ús de ferro produït amb carbó vegetal. El ferro anirà substituint a la fusta en eines agrícoles, estructures d'edificis, peces de màquines, eines artesanals...
Sense el ferro (i aviat l'acer) de bona qualitat i barat produït en les noves factories britàniques hagués estat impossible el desenvolupament de la màquina de vapor de Watt, els rails ferroviaris i les locomotores, els cascos dels moderns vaixells de vapor, etc.
Innovacions tècniques que van fer posible la industrialització
A partir dels últims anys del segle XVII es produïxen una sèrie de descobriments tecnològics que van a afavorir el procés d'industrialització.
Les innovacions tècniques que van fer possible la industrialització juntament amb els seus inventors son les següents:
El 1960 Denis Papin va inventar la màquina de vapor d'aigua.
- El 1712 Newcomen va inventar la seva pròpia màquina de vapor.
- El 1784 James Watt va inventar la màquina de doble acció de Watt.
- El 1796 Trevithickva inventar la locomotora ( la primera màquina de vapor d'alta pressió).
- El 1832 l'invenció de l'hèlix.
Gràcies a aquests invents, els mitjans de transports es van modernitzar a finals del segle XIX. Van tenir la seva importància ja que van permetre a la gent traslladar-se en un nou medi de transport que cada cop s'ha actualitzat afegint nous mecanismes.
Industria tèxtil
Industria siderúrgica
Màquina de vapor
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
NAVEGACIONS
Eren Infructuosos en el segle XVIII. A principi del segle XIX Fulton va crear una embarcació a vapor per a la navegació. L'aplicació del ferro va acabar per revolucionar la navegació. En el 1832 es va probar en el Canal de la Mànega i en 1838 es va posar en servei el primer paquetbot.
Els ferrocarrils
Va Ser creat per Robert Stevenson. L'èxit de la línia Liverpool-Manchester va desencadenar una febre en la construcció d'especulacions.
Conseqüències d'aquests avenços
Els nous avanços van permetre a l'agricultura trobar nous mercats i vendre a distància mercaderies fràgils.
Va permetre a les ciutats alimentar-se sense crisis.
Va possibilitar als industrials concentrar les seves empreses.
Els subministraments de carbó i matèria primeres es van realitzar en forma regular i a baix preu.
Per als viatgers, el preu d'un bitllet es reduïa a la meitat.
SEQÜÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Ferrocarril
1804: R.Trevithick va crear una locomotora de vapor.
1825: G.Stephenson va perfecccionar la locomotora de vapor de R.Trevithick.
1830: Va entrar en funcionament la primera linia de passatgers entre Liverpool i Manchester.
Vaixell de vapor
1803: R.Fulton va idear un vaixell amb una roda de pales moguda per una màquina de vapor.
1807: aquesta embarcació va efectuar la travessia entre New York i Albany pel riu Hudson.
1819: Un vaixell mogut també per la força del vapor, el Savannah va travessar l'Atlàntic.
1842: Un vaixell de vapor va fer la volta al món.
L'automòbil i l'avió
1885: K.Benz va utilitzar els motors de gasolina en els seus primers prototips d'automòbils.
1903: Els germans Wright van efectuar el primer vol en avió.
CONSEQÜENCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La revolució industrial va produir un canvi radical en tots els factors de la societat europea creant un nou model de vida:
- Desenvolupament industrial i miner
- Augment de la producció
- Augment de la productivitat
- Creixement de les ciutats
- Millora del comerç
La principal conseqüència demogràfica va ser l'enorme creixement de la població produït per:
Caiguda de la mortalitat i de la mortalitat infantil.
Elevada taxa de natalitat.
Augmenta l'esperança de vida.
Les conseqüències socials i econòmiques són:
SOCIALS
Aparèixen dos tipus de classes socials: la burgesía i els obrers.La burgesía substitueix a la noblesa en el poder polític i econòmic.Els obrers són els que treballen en la fàbrica i viuen en el camp.
ECONÒMIQUES
El camp deixa de ser el principal medi econòmic.
Aparèixen el liberalisme econòmic, el dret a la propietat i la igualñtat davant la llei.
Creixement de les ciutats.
Concentració industrial.
Aparèixen les societats anònimes.
El liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basat en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima amb el mínim cost possible. Considerant, doncs, que l'afany de guany i l'esperit de competència individuals són concordants amb l'interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s'oposa al control de la vida econòmica per part de l'estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l'acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat.
Canvis Socials
Encara que la industrialització va produir enormes transformacions en la societat britànica com el creixement de la burgesía, no obstant això potser els dos fenòmens socials més destacats van ser el gran creixement demogràfic i el naixement d'una nova classe social formada pels obrers.
Els canvis en la indústria, l'agricultura i els transports van produir un augment espectacular de la riquesa que es va reflectir en un creixement notable de la població que servirà per a multiplicar els habitants d'Europa en molt pocs anys i fins i tot per a poblar amb emigrants altres continents.
La disminució d'algunes de les epidèmies que havien afectat a Europa durant segles. Certes millores sanitàries i higièniques i, sobretot, una millor alimentació amb la finalitat de les crisis de subsistència, estan entre les causes d'aquest creixement demogràfic. Aquest augment de la població forta i sostingut explica l'enorme creixement de les ciutats britàniques al llarg dels segles XVIII i XIX.
Les transformacions socials: la societat en classes
Fins al segle XVIII, la societat estava dividida en estaments. A cadascun li corresponia ocupar un paper diferent en la societat: la defensa militar corresponia a l'aristocràcia, la funció espiritual, que incloïa la cultura i l'ensenyament, era ocupada pel clergat, i la funció de proporcionar la manutenció, derivada del treball, era atribuïda al denominat tercer estat.
Les lleis particulars de cada estament desapareixeran i, amb elles, els estaments, doncs tots els individus seran considerats iguals davant la llei, fins i tot davant la mort: la Revolució Francesa va difondre el sistema de decapitación mitjançant la guillotina, que igualava en el cadalso a reis i miserables, a aristòcrates i plebeus.
La societat va quedar dividida en classes, i mentre els grups superiors s'enriquien considerablement i duien una vida de luxe, la majoria de la població vivia en condicions deplorables, en el límit de la subsistència. Així, la nova societat quedava dividida en tres grans grups: classes superiors, mitjanes i baixes:
-Classes superiors:
Estaven formades per dos grups de diferent origen: l'aristocràcia i l'alta burgesia. La noblesa, anava perdent privilegis i drets senyorials, s'havia vist beneficiada per la consolidació i ampliació de les seves propietats després de les desamortizaciones i encerclaments. A l'alta burgesia pertanyien els grans banquers, els constructors del ferrocarril, els empresaris del sector tèxtil, la mineria o la siderurgia, els propietaris de companyies navals i de drassanes, els especuladors enriquits amb la construcció immobiliària, etc.
-Classes mitges:
Estan formades pels grups de la burgesia, formada per botiguers i comerciants, de teles i ultramarins principalment. Els ultramarins es van substituir al comerç artesanal dels tallers i la venda ambulant. En les dècades finals de segle van aparèixer, en algunes grans ciutats com París, els primers grans magatzems, que posaran en perill la continuïtat dels petits botiguers. També s'incloïen en aquest grup els propietaris de negocis de tipus familiar, amb un reduït nombre de treballadors, dedicats sobretot a objectes de consum, com petites empreses tèxtils, de calçat, confecció, moble o alimentàries.
-Classes baixes:
Els treballadors constituïen la major part de la població, com havia succeït sempre. L'aparició del proletariat, constituït pels emigrants rurals convertits en obrers de les fàbriques, les mines o la construcció, i que només viu de la seva força de treball, llogada en canvi d'un salari, era la novetat. L'única seguretat per al seu futur és el seu prole, és a dir, el nombre de fills, molts dels quals treballaven des de curtes edats. Davant la situació laboral, un accident, un acomiadament, el tancament de la fàbrica o la vellesa, podien significar la ruïna de les famílies
Les condicions de vida dels obrers
En algunes d'aquestes ciutats el creixement ràpid, desordenat i sense criteris sorgiran enormes suburbis superpoblats, bruts i conflictius on les epidèmies de tifus o còlera es converteixen en alguna cosa habitual.
Aquests fets sorgirien moltes vegades entorn d'una fàbrica que estaven formats pels barracots on vivien els operaris d'aquesta fàbrica. Vivien en condicions molt dolentes i les seves condicions de treball eren espantoses: fàbriques brutes, humides, fosques, poc ventilades i sorolloses. En aquestes fàbriques poc sanes i perilloses era habitual que els seus obrers passessin de dotze a catorze hores diàries, treballant fins i tot dissabtes en jornada completa, i diumenges fins a migdia.
La concentració d'obrers en les fàbriques és la qual fa possible que aquests treballadors prenguin consciència de la seva situació i vegin que mitjançant accions col·lectives podrien tractar de millorar les seves condicions de vida. El sistema de fàbriques es troba per tant en l'origen del moviment obrer.
Els empresaris van fomentar el treball infantil i femení perquè dones i nens rebien salaris dos i tres vegades inferiors als dels homes. Els nens van ser emprats en la indústria tèxtil, en les mines, en la indústria siderúrgica: durant el segle XVIII no va haver normes que regulessin l'ocupació infantil. Per a fer-se una idea de les dimensions arribades per aquesta explotació n'hi ha prou amb citar l'existència d'una llei del parlamente britànic que en 1833 ("The Factory Act", 1833) deixava la jornada laboral dels nens de nou a tretze anys en "només" nou hores diàries, i de tretze a divuit anys el treball estava fixat en deu hores i mitja.
En 1891, una llei que pretenia lluitar contra abusos en l'explotació infantil es va limitar a elevar l'edat mínima de treball dels deu als onze anys.
Protestes obreres
Ludisme
Encara que des dels inicis de la industrialització es registra una notable oposició dels obrers artesans a la introducció de màquines, les primeres formes de protesta obrera es detecten a Gran Bretanya en la segona dècada del segle XIX s'estendrà per diversos comtats d'Anglaterra on la indústria tèxtil s'havia convertit en la principal manufactura.
Les Guerres Napoleónicas d'anys posteriors van fer saltar en diverses ocasions noves protestes ludites.
Cartisme
El cridat Moviment Cartista suposa una versió més organitzada del Moviment Obrer i que es desenvolupa entre 1837 i mitjans del segle XIX que revelava el desig de democratització del sistema polític britànic. Des de mitjans de segle el moviment anirà perdent força progressivament encara que en anys posteriors, el Parlament Britànic adoptarà la major part de les peticions recollides en la Carta del Poble.
La legislació britànica (lleis aprovades en 1799 i 1800) prohibia d'una forma terminant la formació d'associacions obreres, doncs es considerava que aquestes associacions xocaven amb l'esperit del liberalisme econòmic. A partir de 1824 les lleis britàniques autoritzen l'associacionisme obrer que donaran origen als primers sindicats d'obrers, les cridades Trade Unions en les quals s'unien els treballadors d'un mateix gremi.
En els anys trenta aquestes associacions professionals i locals s'aniran unint entre si fins a formar enormes associacions que a mitjan segle agrupaven a molts obrers britànics de tots els oficis.
Marxisme
Aquest desenvolupament del sindicalisme a Gran Bretanya és el causant probablement de l'escàs èxit que tindran les noves ideologies obreres revolucionàries que estan naixent a mitjan segle XIX.
Quan Karl Marx i Mikhail Bakunin fonen l'Associació Internacional de Treballadors a Londres, aquesta va tindre un èxit important en països com França i Alemanya, mentre que a Gran Bretanya mai va poder competir amb les Trade Unions.
Lleis fabrils i obreres
Mentre el capitalisme va estar en la seva major esplendor, les lleis van ser oposades a tota sindicalizació i a tota protecció efectiva de la classe treballadora. Es pensava que qualsevol intervenció governamental o legal era oposada a la lliure empresa i a la lliure contractació, que eren les bases socioeconòmiques que llavors admetien els Estats capitalistes.
A França, durant l'època de la Revolució, la "Llei de Chapelier" va dissoldre els antics gremis d'artesans i va prohibir les associacions professionals.
A Anglaterra, les associacions d'aquest tipus també van ser dissoltes en el segle XVIII. A qualsevol treballador que participés en una vaga o que ingressés a un sindicat, se li jutjava per dos magistrats, i de trobar-se-li culpable, se li sentenciava a tres mesos de presó. En 1824 s'assoleix que el Parlament dictés una llei segons la qual no era criminal ser membre d'un sindicat, encara que aquest últim encara no era reconegut legalment.
L'ona de vagues que es va produir més tard va fer, no obstant això, que els grans interessos econòmics, especialment als dels armadors de vaixells, provoquessin una reacció, que va donar per resultat el debilitamiento del sindicalisme, encara que no la seva extinció.
En 1834 es va establir el "Gran Sindicat Nacional Consolidat" que va pretendre abastar a treballadors industrials i agrícoles, tenint a Roberto Owen per principal sostenedor. El sindicalisme britànic va progressar lentament, i entre 1871 i 1875 les lleis angleses van concedir reconeixement als sindicats.
En 1906 es va dictar la "Llei sobre Conflictes Industrials", en virtut de la qual els sindicats no podien ser subjectats a procés judicial. Les vagues de tipus general a Anglaterra van ocórrer en algunes ocasions, i van tenir variada sort; algunes d'elles van arribar efectes considerables, i en 1927 es va dictar la "Llei Sindical" que va declarar il·lícites les vagues generals.
Conseqüències de la Revolució Industrial
Les conseqüències van ser:
·Econòmiques: S'imposen la industrialització i el capitalisme
·Socials: Predomina la burgesia i sorgeix el proletariat
·Polítiques: Es consolida el liberalisme polític sota la forma de monarquia constitucional.
·Ideològiques: Prevalen el racionalisme i el sentit crític.
·Industrialització : Es va difondre pels països europeus i els Estats Units
·Explosió Demogràfica: Es produïx en els països industrialitzats una inesperada explosió demogràfica al seu torn, resultat avenços higiènics i mèdics.
De forma més general la revolució industrial va provocar:
La indústria progrés.
La producció era en sèrie.
Els preus dels productes van baixar.
Es van formar 2 classes socials: la burguesia i el proletariat
Va haver atur.
Augment la delinqüència.
Va aparèixer el ludisme
La burgesia va explotar als proletariats.
Els proletariats van formar organitzacions cridades "Trade Unions" que van fer que la jornada de treball diari s'anés reduint, que se li pagués un salari adequat i que se li donés dret a vaga. En l'economia va haver una gran esplendor perquè sorgeixen els grans cabdals, les operacions financeres i els canvis.
El capitalisme
El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són la propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i els mercats
Les pràctiques econòmiques capitalistes es van institucionalitzar a Europa entre els segles XVI i XIX, encara que algunes característiques de l'organització capitalista ja existien des de l'Antiguitat. Des de la Revolució Industrial, el capitalisme s'ha estès gradualment d'Europa (en especial des de la Gran Bretanya) a altres regions del món. Durant els segles XIX i XX, el capitalisme va ser el mitjà més comú (encara que no pas l'únic) d'industrialització.
El proteccionisme
Política econòmica dirigida a protegir l'economia estatal, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Aquesta política es tradueix en diferents nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d'aquella protecció. Si aquesta política és bén orientada i té èxit, la indústria protegida assoleix nivells de més eficiència i es fa més competitiva; al mateix temps que això succeeix, els aranzels protectors poden ser rebaixats. Històricament, el proteccionisme ha estat la política escollida dels naixents estats nacionals i que va trobar la seva expressió en el mercantilisme (s.XVI i s.XVII).
Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
És va iniciar el darrer terç del segle XIX, aquest cop als Estats Units.
Amb la nova industrialització van aparèixer noves fonts d'energia com el petroli que va permetre la invenció del motor d'explosió i l'electricitat ambla invenció de la dinamo que va permetre la producció elèctrica.
Les noves indústries van ser la indústria siderometal·lúrgica i la indústria química.
També hi van haver nous sistemes de producció:
La producció en sèrie. La fàbrica s'especialitzava en l'elaboració de productes iguals, amb la fabricació d'unes determinades peces d'un mateix producte o el muntatge final d'aquest producte amb les peces d'altres indústries.
El treball en cadena, amb el qual es pretenia obtenir major producció e menys temps, motiu pel qual es van implantar les cadenes de muntatge.
LES PRIMERES MATÈRIES
Durant la segona revolució industrial el carbó seguia sent utilitzat però es van unir el petroli i el petroli.
L'energia elèctrica va ser molt important ja que evitava que molts tipus d'indústries tinguessin que anar a les mines a buscar carbó.L'ús del petroli i els seus derivats va tenir una enorme repercussió econòmica i política ja que els europeus van començar a utilitzar una font d'energia que no tenien en el seu propi territori. Aquest fet els va impulsar a estendre els seus interessos comercials i polítics a altre continent on hi hagués petroli, es a dir, colonialisme.
L'ús del petroli i els seus derivats va ser cada cop mes gran a partir del 1890, això es va donar a causa de la invenció del motor d'explosió i del motor dièsel.
L'objectiu de les fàbriques d'electricitat era proporcionar fluid per il·luminació mitjançant làmpades d'incandescència.
L'energia es distribuïa per il·luminar carrers públics i algunes cases. Poc a poc i mes tard es va utilitzar al transport, metro i tramvies a les fàbriques i als usos comercials al mateix temps que es començava a incloure a totes les cases.
El ferrocarril va continuar sent el medi de transport mes utilitzat així que es van continuar construint mes vies a tots els llocs del món.
L'electricitat va portar a que Thomas Alva Edison va inventar la bombeta ( a finals del segle XIX i principis del XX ).
ELS NOUS SECTORS INDUSTRIALS
Les industries son:
Industria Química: Igual que el petroli, es venia utilitzant amb anterioritat encara que en uns principis s'utilitzaven uns mitjans molt cars. No obstant això, la importància que va prenent a poc a poc i l'abaratiment dels processos fa que la seva producció s'incrementi i que els seus productes siguin més assequibles.
Industria metal·lúrgica: No s'acaba de notar en ella tots els canvis. Les seves noves aplicacions es descobriran fins a finals de segle. Són els nous aliatges com l'alumini el que permetrà arribar a l'acer inoxidable.
Indústria Elèctrica: Hi ha dos grans apartats dins de la indústria elèctrica: la producció d'electricitat i la fabricació d'equipament elèctric.L'aparició de l'electricitat va a suposar un gran canvi en la ciutat i sobretot pel que fa als transports (tramvia). Amb l'electricitat apareix la ràdio, una ràdio de caràcter local. Això permet a la classe social obrera la informació que mai han pogut saber per no poder llegir.
Indústria Petrolífera: El petroli no és un descobriment del moment, es venia utilitzant des de ja feia segles. No obstant això amb les innovacions de la indústria química trobem nous elements i noves aplicacions.
Indústria Alimentària: Apareix en l'últim terç del segle XIX gracies als avenços en transports i l'especialització en les produccions agrícoles. Les novetats en el tractament de metalls permetran utilitzar alumini en comptes de ferro. L'envàs l¡inventarà el francès Appert, qui crea unes llaunes higièniques per dins i tancades hermèticament per fora. Apareixen els frigorífics industrials que van a permetre portar aliments d'altres països. I apareixerà la llet condensada a través de procediments electrolítics.
INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
Les principals innovacions tecnològiques de la segona revolució industrial van ser: La producció d'acer a baix cost, la incorporació de l'electricitat i el petroli per a permetre la utilització del motor elèctric i de combustió interna en el sistema econòmic.
EL NOU SISTEMA INDUSTRIAL
La revolució industrial va conduir a la substitució del sistema artesanal pel sistema industrial de producció, caracteritzat per:
Nous establiments: la fàbrica. Eren grans edificacions que concentraven les màquines mogudes per les noves fonts i la mà d'obra.
També van aparèixer noves empreses les Societats Anònimes.
Es tractava d'empreses molt grans el capital de les quals pertanyia a socis molt diversos que es repartien els beneficis o els guanys segons el nombre d'accions que poseïen. Les accions es podien comprar o vendre en qualsevol moment a la Borsa, la qual cosa permetia captar constantment nous inversors.
L'enorme volum dels capitals que manejaven aquestes societats va atreure la participació de la banca. Els bans van deixar de ser simple prestamistes i es van convertir en grans inversors.
D'aquesta manera, es va constituir el capital financer a partir de la unió de capitals procedents de tres àmbits:
Amb la nova industrialització van aparèixer noves fonts d'energia com el petroli que va permetre la invenció del motor d'explosió i l'electricitat ambla invenció de la dinamo que va permetre la producció elèctrica.
Les noves indústries van ser la indústria siderometal·lúrgica i la indústria química.
També hi van haver nous sistemes de producció:
La producció en sèrie. La fàbrica s'especialitzava en l'elaboració de productes iguals, amb la fabricació d'unes determinades peces d'un mateix producte o el muntatge final d'aquest producte amb les peces d'altres indústries.
El treball en cadena, amb el qual es pretenia obtenir major producció e menys temps, motiu pel qual es van implantar les cadenes de muntatge.
LES PRIMERES MATÈRIES
Durant la segona revolució industrial el carbó seguia sent utilitzat però es van unir el petroli i el petroli.
L'energia elèctrica va ser molt important ja que evitava que molts tipus d'indústries tinguessin que anar a les mines a buscar carbó.L'ús del petroli i els seus derivats va tenir una enorme repercussió econòmica i política ja que els europeus van començar a utilitzar una font d'energia que no tenien en el seu propi territori. Aquest fet els va impulsar a estendre els seus interessos comercials i polítics a altre continent on hi hagués petroli, es a dir, colonialisme.
L'ús del petroli i els seus derivats va ser cada cop mes gran a partir del 1890, això es va donar a causa de la invenció del motor d'explosió i del motor dièsel.
L'objectiu de les fàbriques d'electricitat era proporcionar fluid per il·luminació mitjançant làmpades d'incandescència.
L'energia es distribuïa per il·luminar carrers públics i algunes cases. Poc a poc i mes tard es va utilitzar al transport, metro i tramvies a les fàbriques i als usos comercials al mateix temps que es començava a incloure a totes les cases.
El ferrocarril va continuar sent el medi de transport mes utilitzat així que es van continuar construint mes vies a tots els llocs del món.
L'electricitat va portar a que Thomas Alva Edison va inventar la bombeta ( a finals del segle XIX i principis del XX ).
ELS NOUS SECTORS INDUSTRIALS
Les industries son:
Industria Química: Igual que el petroli, es venia utilitzant amb anterioritat encara que en uns principis s'utilitzaven uns mitjans molt cars. No obstant això, la importància que va prenent a poc a poc i l'abaratiment dels processos fa que la seva producció s'incrementi i que els seus productes siguin més assequibles.
Industria metal·lúrgica: No s'acaba de notar en ella tots els canvis. Les seves noves aplicacions es descobriran fins a finals de segle. Són els nous aliatges com l'alumini el que permetrà arribar a l'acer inoxidable.
Indústria Elèctrica: Hi ha dos grans apartats dins de la indústria elèctrica: la producció d'electricitat i la fabricació d'equipament elèctric.L'aparició de l'electricitat va a suposar un gran canvi en la ciutat i sobretot pel que fa als transports (tramvia). Amb l'electricitat apareix la ràdio, una ràdio de caràcter local. Això permet a la classe social obrera la informació que mai han pogut saber per no poder llegir.
Indústria Petrolífera: El petroli no és un descobriment del moment, es venia utilitzant des de ja feia segles. No obstant això amb les innovacions de la indústria química trobem nous elements i noves aplicacions.
Indústria Alimentària: Apareix en l'últim terç del segle XIX gracies als avenços en transports i l'especialització en les produccions agrícoles. Les novetats en el tractament de metalls permetran utilitzar alumini en comptes de ferro. L'envàs l¡inventarà el francès Appert, qui crea unes llaunes higièniques per dins i tancades hermèticament per fora. Apareixen els frigorífics industrials que van a permetre portar aliments d'altres països. I apareixerà la llet condensada a través de procediments electrolítics.
INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
Les principals innovacions tecnològiques de la segona revolució industrial van ser: La producció d'acer a baix cost, la incorporació de l'electricitat i el petroli per a permetre la utilització del motor elèctric i de combustió interna en el sistema econòmic.
- Motor de combustió interna: Va fer possible les plantes de llum, l'aeroplà i en combinació amb el motor elèctric va permetre el desenvolupament de l'automòbil i de la indústria automotriu.
- Motor elèctric: Va Resultar ser un mitjà més flexible per a satisfer les necessitats de disposar d'unitats més petites per a les indústries menors.
- Agricultura: L'acer, els motors elèctrics i de combustió interna van començar a utilitzar-se per al desenvolupament de maquinària agrícola, la qual juntament amb els abonaments artificials i la selecció de llavors i animals van asseure les bases per al sorgiment de l'agricultura científica, iniciant-se la industrialització del sector agrícola.
EL NOU SISTEMA INDUSTRIAL
La revolució industrial va conduir a la substitució del sistema artesanal pel sistema industrial de producció, caracteritzat per:
Nous establiments: la fàbrica. Eren grans edificacions que concentraven les màquines mogudes per les noves fonts i la mà d'obra.
- Producció a gran escala. L'ús de màquines permetia un gran volum de productes i la reducció del cost unitari.
- Divisió del treball. Cada treballador efectuava una tasca molt específica dins de la producció.
- No-qualificació del treball. Les tasques podien ser realitzades per treballadors sense qualificació.
També van aparèixer noves empreses les Societats Anònimes.
Es tractava d'empreses molt grans el capital de les quals pertanyia a socis molt diversos que es repartien els beneficis o els guanys segons el nombre d'accions que poseïen. Les accions es podien comprar o vendre en qualsevol moment a la Borsa, la qual cosa permetia captar constantment nous inversors.
L'enorme volum dels capitals que manejaven aquestes societats va atreure la participació de la banca. Els bans van deixar de ser simple prestamistes i es van convertir en grans inversors.
D'aquesta manera, es va constituir el capital financer a partir de la unió de capitals procedents de tres àmbits:
- El capital industrial, procedent de la indústria.
- El capital bancari, arribat de la banca.
- El capital borsari, procedent de la cotització en Borsa de les societats anònimes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)